CARTA OBERTA DE LA HELENA LLAVERO.

Hola,
Sóc l'Helena Llavero, he deixat passar uns dies per poder opinar més relaxadament, escric per explicar perquè he deixat de jugar de volei després de les vostres repetides invitacions. M'agradaria contestar a aquelles persones que heu intervingut i opinat sobre la "crisi" del sènior femení, i tot aquest tema, i m'agradaria que ho féssiu extensiu a tothom, publicant-ho a la web del club.
Primer haig de dir que una entitat esportiva local, el primer que ha de fer és animar i recolzar als seus membres i col·laboradors, llegint el famós article (tant comentat), del partit del 20 de Febrer, sembla que qui escriu sigui un clar rival del CVF que només critica, i no un entrenador i seguidor del club. Si aquest article tenia l'objectiu de motivar a les jugadores, queda clar que ho vau fer malament, perquè només vau aconseguir crispar-nos a totes.
No són maneres de tractar a la gent, potser molts de vosaltres teniu ganes de destacar en el volei, (no se exactament de quina manera), però moltes de nosaltres juguem a volei després de deu anys per divertir-nos i passar una bona estona, ens agrada la competició és clar, perquè això mou l'equip, però hem après al llarg dels anys que no som esportistes d'elit, si no estaríem en un altre club i en una altra competició. Totes volem guanyar, però primer volem passar-ho bé, com cada temporada des de que érem petites.
Potser penseu que som jugadores sense compromís, i creieu que les jugadores juvenils següents a la nostra generació, són el nostre relleu, i aixecaran l'equip sènior mig desfet, nosaltres ara en tenim vint i pico (edat normal per un equip sènior molt jove), quan passin els anys per aquestes noies joves, us trobareu amb aquesta mateixa situació, s'hauran fet casi adultes i començaran a tenir altres obligacions més importants. Segurament també les anireu invitant a marxar, perquè no aconsegueixen pujar de categoria. No parlem d'un club d'alta competició per tenir aquest nivell d'exigència, per seleccionar a les jugadores, ni tampoc parlem d'un club benèfic, ja que es paga una quota, i la fitxa anual de la federació. El club hauria de captar socis i afició, sigui quin sigui el seu nivell i grau de compromís. Ningú ens pot dir que nosaltres no n'hem tingut de compromís, perquè hem estat deu anys jugant, amb tot el que això comporta.
El volei és un esport d'equip, i els equips es fan al llarg del temps, primer amb els més petits és clar, però és molt important per a un club conservar als jugadors que es fan grans, ja que a la llarga són les persones que formen les grades i l'afició que animarà als pròxims joves que arribin.
Algunes de les meves companyes i jo, som les que portem més anys en aquest club, quan començàvem, hi havia jugadores que tenien la nostra edat d'ara, bé, doncs d'aquestes ja no en queda cap, ni de les que anaven a continuació d'elles... I fins i tot n'hi ha que van marxar a l'equip rival per poder continuar jugant a volei sense ningú que el critiqués. En fi, que d'aquí tothom en marxa emprenyat o decepcionat. NO ÉS MANERA DE FER CLUB!
Per acabar, vull saludar a totes les meves amigues, perquè després de tots aquests anys, ja no som companyes de volei, ens hem fet amigues jugant a volei!
Noies, segur que ens tornarem a trobar a la pista per passar-ho bé!

HELENA LLAVERO