Un equip que es tot un poema.

Poesia que dedica l'entrenador del Juvenil Femeni "A" Quim Ponsa, a les seves jugadores.

Així que sona el xiulet,
al Quim, el cul se li fa petitet

Al servei s'hi posa la Nina
que la fot a la xarxa com sempre
si n'aprèn, amb bon cava i serpentines
farem entre tots una festa.

Així que la bola torna
fa la recepció la Cristina,
arrossegant el cul per terra
com si fos una "bailarina".

Al davant la Lídia proba un bloc
posant a destemps els braços,
la toca malament i poc,
i mira que la cosa te nassos!!!!!

El descontrol és tant gran
que la Laia creu que és la Cuca,
la Neus fa un remat enrere,
i la Mariana els ulls acluca.

La Nuri somriu com sempre
i recepciona a la fila quatre
després salta al bloc encongida
menys mal que algun cop remata!!!

Com si fos un ninot articulat
la Marina entra al remat,
el braç dret demana permís,
la resta del cos segueix indecís.

La Montse, la Marta i l'Anna
fora la pista mai no callen,
però en sentir el xiulet inicial
el seu silenci es sepulcral.

Així acaba el meu repàs,
així són les meves noies,
són un cas com un cabàs,
però en el fons, son unes joies!!!!........(devaluades?)