RESPOSTA A LA CARTA OBERTA DE LA HELENA LLAVERO.

Hola Helena!!
Acabo de llegir la teva carta oberta i crec que està plena d’incorreccions, o d’afirmacions com a mínim discutibles.
Primera, ningú t’ha fet fora, ni de manera directe, ni amb cap insinuació.
Segona, poses entre cometes la paraula crisi ...no ho era?. Evidentment que tots estem (i quan dic tots, vull dir TOTS, inclosos els que segons tu volem destacar en això del volei) en aquest esport per passar-ho be, i per aprendre el màxim, això es evident, però un club ha de tenir unes expectatives esportives –que no exigències, no confonem- i les expectatives que hi havia posades en el nostre sènior femení eren altes. Els que fem d’entrenadors, pensàvem que desfent el juvenil i reforçant el sènior, podríem aconseguir d’una manera no gaire difícil ascendir de categoria, i no parlem de volei d'elit, simplement d'ascendir a una categoria una mica mes interessant a nivell de joc.
El resultat és de tots sabut, descens. Jo he vist quasi tots els partits de casa i la veritat, no he vist cap equip CAP, clarament superior a vosaltres, cap.
Per que s’ha baixat de categoria?.
En la teva carta poses en dubte moltes coses respecte als entrenadors. Ens acuses de voler destacar (¿), ens acuses de maltractar la gent (¿), ens acuses de fer fora gent pel fet de no pujar de categoria (¿), ens acuses de no captar socis i afició (¿), i ens acuses de manca de compromís, cosa que vosaltres si heu tingut “per que porteu deu anys jugant a volei amb tot el que comporta...” que comporta segons tu?.
Saps Helena els verdaders motius per els quals van marxar a l’equip “rival” les noies que esmentes en la teva carta?. Tu diré a veure si et sona. Per la falta d'implicació de les seves companyes, tan en els entrenaments com en els partits, la qual cosa les va obligar a fer casi mitja temporada tirant de juvenils per poder anar sis jugadores justes als partits. Vull dir-te que un equip esta fet mes de compromís que d'amistat, per que si jo vull jugar a volei, de res serveix que tu i jo siguem molt amics; si tu no vens a entrenar i jugar, jo no puc entrenar i jugar. I aquest compromís també s'ha de portar a la pista, i si per molt amiga meva que siguis no ho dones tot en el partit m'estàs prenen el pel, per que jo si que ho dono tot, sinó perquè juguem un partit?.
Per acabar, quina ha estat la teva manera de fer club?
M’expliques, on has estat cada vegada que el club ha organitzat algun acte?
On has estat quan els desplaçaments d’aquest any eren a poblacions allunyades?
Llegint les alineacions a la web, no et trobo.
I per acabar, parles d’amigues al final. Quantes vegades has criticat l’entrenador i l’has acusat de favoritisme cap a altres companyes a l’hora de jugar?.
Com sempre, si ens vols discutir alguna cosa ja saps on som, per que saps Helena, nomes s’equivoca qui fa coses, i en aquest club, només fan molt poques persones, i no es que facin coses, es que ho fan com l’anunci, TOT; TOT i TOT.

German i Quim